Hàbit 1: Sigueu proactius

El primer hàbit, que està dins de la victòria privada, ens comença parlant de l’ autoconsciència que es pot definir com l’habilitat de pensar sobre el nostre propi procés de pensament. L’ autoconsciència és el que ens diferencia dels animals, ja que ells tenen una capacitat de pensar molt limitada mentre que l’home té domini sobre totes les coses del món i per la qual pot fer avenços significatius de generació en generació.

L’ explicació que l’ autor vol donar és senzilla. El receptor i la realitat estan separats a través d’un paradigma, que no es deixen veure realment com són l’un amb l’ altre, sinó que el paradigma és com un vidre que distorsiona la realitat. Perquè el receptor pugui veure aquesta realitat, exactament com és, ha de ser capaç de posseir una mirada crítica i tenir autoconsciència per ser capaç de mirar la realitat cara a cara. És a dir, l’ autoconsciència és la manera de salvar aquesta distorsió.
Hi ha tres teories deterministes (els nostres vidres) que estan àmpliament acceptades per explicar la naturalesa humana. Aquestes tres teories poden estar combinades al mateix temps o no. La primera teoria és el determinisme genètic, que és el que ens diu que el caràcter i la consciència de les persones es transmet de generació en generació i l’ individu no pot fer res per canviar-ho. La segona és el determinisme psíquic, que és l’ educació que els pares donen als seus fills i, per últim, el determinisme ambiental que és l’ entorn que envolta l’ individu. Aquestes tres teories es basen en la teoria d’ estímul/resposta.

 Entre l’ estímul i la resposta hi ha la llibertat d’ escollir però quan les persones ho  fan també elegeixen la conseqüència corresponent. Dins d’ aquesta llibertat d’ escollir, hi ha unes característiques que fan que els homes siguin diferents de qualsevol altre espècie. Aquestes característiques són l’ autoconsciència, l’ imaginació (és l’habilitat de crear dins de la nostra ment, més enllà de la nostra realitat actual), la consciència moral (distingir el que esta bé i el que esta malament) i la voluntat independent (habilitat d’ actuar davant de la nostra autoconsciència, lliures de qualsevol altre influència). 

“No és allò que ens passa, sinó la nostra resposta a allò que ens passa, el que ens fa mal”.
Aquesta frase de Covey diu realment la capacitat de llibertat d’ escollir la resposta d’un estímul que tenim les persones, és a dir, el que ens farà mal realment és la nostra reacció i no l’estímul que hem rebut.

 La proactivitat és una capacitat que tenen algunes persones de ser responsables en les seves pròpies vides i de subordinar els sentiments als valors.

Totes les persones són proactives per naturalesa però algunes es deixen ser controlades per factors externs i aquestes persones passen a ser reactives. Podem distingir entre persones reactives i proactives. Les persones reactives estan condicionades per l’ entorn físic i l’ entorn social.
Les persones reactives sempre estan dins d’un cercle de preocupació perquè constantment estaran angoixades i no podran ser eficients com els proactius. En canvi, els proactius estan dins d’un cercle d’influència perquè treballen en les coses que poden tenir un gran efecte. Per exemple, si demà plou, una persona reactiva estarà trista, en canvi, una persona proactiva no l’importarà que plogui o faci sol perquè serà positiva de totes les maneres. El llenguatge és un indicador important per veure fins a quin grau les persones són reactives o proactives.

Els humans, tan siguin reactius o proactius, tenen problemes.

Els problemes pels quals les persones s’enfronten encaixen dins de tres controls.
El primer és el control directe, que són els problemes del propi comportament de les persones. Per resoldre aquest control s’han de treballar els hàbits propis. El control indirecte, són els problemes causats pel comportament dels altres i es poden resoldre canviant els mètodes d’influència de les persones. I, per últim, el cap control, són problemes que les persones no poden fer absolutament res. Aquests últims problemes, simplement, s’han d’ acceptar i d’ aquesta manera no controlaran la vida de les persones.
Les persones proactives són capaços de trobar solucions a aquests problemes i, en canvi, els reactius no i es deixen controlar pel problema.

Com a conclusió, Stephen Covey va voler transmetre que la clau de l’ èxit es basa en un caràcter proactiu i ser autoconscient per així poder arribar als objectius personals i professionals de les persones.