Hàbit 2: Comenceu amb la finalitat al cap

Aquest hàbit 2, de Stephen Covey, es basa en els principis, és a dir, en el lideratge personal. L’ hàbit comença parlant sobre com les persones veurien el seu propi funeral i que els hi agradaria que diguessin d’ells una vegada ja morts.
Segons l’ autor del llibre, les persones poden arribar a ser el que volen ser i el que els hi agradaria que diguessin d’ ells. Això es pot aconseguir a partir del lideratge personal i la declaració de missió personal. Aquests dos termes es resumeixen amb la frase: “Comenceu amb la finalitat al cap”.

Començar amb la finalitat al cap no vol dir altre cosa que tenir present el paradigma o la imatge del final de la vida de les persones com el marc de referència o criteri a partir del qual s’ examinarà totes les coses que facin al llarg de la seva vida. Això vol dir que, les persones han de fixar – se una meta o uns objectius i, a partir d’ aquesta meta, tenir un criteri a seguir per fer les coses. Tenir la finalitat al cap vol dir saber on volen anar aquestes persones per entendre on son ara, per assegurar – se que totes les passes que fan són en la direcció correcta. Si les persones aconsegueixen saber allò que els hi agradaria ser, a partir de tots aquests passos, trobaran la seva definició d’ èxit.

Començar amb la finalitat al cap es basa en el principi de que hi ha dues creacions, la primera (mental) i la segona (física). Per exemple, per construir una casa primer es necessiten tots els plànols realitzats correctament, si no, en la segona creació, la casa no es podria construir físicament, ja que sorgirien molts imprevistos o problemes.

A vegades, les primeres creacions no estan fetes conscientment i donen poder a altre gent per controlar la vida d’ aquests.

La primera creació es basa en el lideratge personal. Covey posa un exemple del president d’una empresa que s’adona que mai havia tingut en compte el lideratge de tant immers que estava en la gestió. Des del moment que es va dedicar plenament al lideratge l’ empresa ha doblat les seves operacions i han quadruplicat els nostres beneficis.

Stephen Covey el que vol arribar a dir és que combinant la proactivitat i el lideratge personal d’una persona amb la imaginació i la consciencia moral d’ aquesta, es podrà escriure el propi guió. I gràcies a escriure aquest propi guió les persones canviaran alguns paradigmes i podran arribar a ser el que volen ser.

Perquè les persones arribin a tenir uns objectius claus i seguir unes pautes en la seva vida han de realitzar una declaració de missió personal. En aquesta declaració de missió personal han d’ estar les claus del que vol ser i fer aquesta persona, i els valors o principis sobre el que es basen. Aquesta declaració, en altres paraules, es definiria com la Constitució d’un país, que està basada en els principis correctes.

El primer que s’ha de fer per escriure la declaració és començar pel centre d’ influència, el centre que compren els paradigmes bàsics de les persones. Allò que es troba en el centre serà la font de la seguretat (sentiment de vàlua), el guiatge (la font de direcció en la vida), la saviesa (la perspectiva sobre la vida) i el poder (facultat per actuar).

Es poden realitzar diferents declaracions de missió personal centrant – se en diferents aspectes. Centrar – se en el cònjuge, en la família (acceptació de la família), en els diners (vàlua monetària), en la feina (rol ocupacional), en la possessió (reputació, estatus social...), en el plaer (seguretat en situacions de plaer), en l’amic (mirall social) i en l’enemic (seguretat volàtil), en l’ església (activitat de l’ església) i en un mateix (la seguretat canvia i fluctua constantment). 
Una persona abans d’ escriure la declaració de missió s’ha d’ identificar amb un d’aquests centres.

Després d’ haver analitzat aquests centres, apareix un centre important, el centre de principis. Pel fet de que les persones centrin les seves vides sobre aquests principis correctes, creen uns fonaments sòlids al damunt dels quals poden desenvolupar els quatre factors de suport vital. Els principis són veritats profundes, fonamentals, veritats clàssiques, denominadors comuns genèrics.

Davant d’un problema sempre es pot enfocar des dels diferents centres que ja hem vist però sempre s’ha de triar la millor solució, tenint en consideració tots aquests els factors: primer, s’ha d’ escollir proactivament allò que les persones determinen com a millor alternativa. Segon, la decisió que es pren serà la més efectiva perquè es basa en principis. Tercer, allò que s’ elegeix respon als valors bàsics en la vida. Quart, confiar amb les relacions interdependents i, finalment, sentir – se còmode amb les decisions.

Escriure aquesta declaració de missió personal porta el seu temps, pot ser, fins i tot anys. S’ha de fer amb calma, responsabilitat i amb el domini del cervell, i si cal, fer moltes reescriptures per produir la versió final.

I, finalment, identificar els rols més importants i objectius a llarg termini per la declaració, ja que reflecteixen els valors més profunds, el talent i el sentit d’ aquesta missió. La declaració de missió familiar, és un gran exemple ja que en una família també es pot fer aquesta declaració, és com la constitució familiar. El mateix passa en una organització. Una empresa amb una declaració de missió familiar realitzada per tots els treballadors serà molt més efectiva que una declaració realitzada només pels directius.

En conclusió, el que Stephen Covey ens ha volgut dir en l’ hàbit 2 és que totes les persones han de realitzar una declaració de missió personal centrant – se en el més important, en els valors i els principis de les persones. D’aquesta manera, les persones, arribaran a ser el que volen ser i així ser més efectives.